L'escalfament dels Pirineus: menys glaçades i llacs més càlids amenacen l'ecosistema

El canvi climàtic està transformant de manera accelerada el paisatge i el clima dels Pirineus. Segons l'últim estudi del projecte europeu LIFE Pyrenees4Clima, liderat pel Servei Meteorològic de Catalunya, la serralada ha experimentat un augment de temperatura d'1,9 graus de mitjana des del 1959, una xifra que s'enfila fins als 2,7 graus durant els mesos d'estiu.

Les dades recollides entre 1959 i 2024 a banda i banda de la frontera revelen una tendència clara en el comportament de les temperatures extremes:

• Pèrdua de glaçades: El massís perd 3 dies de glaçada (mínimes sota zero) cada deu anys. En total, des de 1959, hi ha 20 dies menys de gel al conjunt de la serralada.

• Més dies d'estiu: Els Pirineus guanyen 4,9 dies d'estiu (màximes superiors a 25 graus) per dècada, el que suposa un increment de 32 dies càlids en els darrers 65 anys.

• Fenòmens extrems: L'informe també destaca un augment de les nits tropicals i de les ràfegues càlides, mentre que les onades de fred són cada cop menys freqüents.

L'escalfament no es limita a l'aire, sinó que ja és plenament visible en l'aigua. A l'Ibó de Marboré, al Pirineu aragonès, la temperatura superficial de l'estany ha pujat gairebé mig grau en l'última dècada. Aquest escalfament comporta més onades de calor lacustres i períodes més curts de gel superficial, un fet que podria alterar greument els ecosistemes locals.

Aquestes dades, integrades en el Butlletí d’Indicadors de Canvi Climàtic dels Pirineus, refermen la vulnerabilitat d'aquesta zona de muntanya davant l'emergència climàtica global.